Jordi Curto Milà

Neix al Barri de Gràcia de Barcelona l’any 1947. Fill d’una família treballadora, passa al barri la seva infantesa i hi cursa els primers estudis. L’activitat de la mare com a professora de música i el llegat intel·lectual del seu besavi, editor i pedagog, desperten des de ben petit el seu interès per les arts plàstiques.

L’any 1962, durant el batxillerat, s’inscriu a l’acadèmia del professor Joan Rossell on, durant tres anys, aprèn tècnica de dibuix i pintura. El 1965 inicia un període de deu anys de formació autodidacta en teoria de l’art, que alterna amb l’activitat de pintor, el magisteri del dibuix i l’estudi de diferents disciplines universitàries, principalment la matemàtica i la història del pensament modern. El 1975 obté el títol d’Arquitecte Urbanista, activitat professional que en endavant exercirà.

L’any 1978 inicia la seva activitat docent universitària amb una plaça de Professor de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i el 1981 ingressa, també com a Professor de Projectes, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès.

Fins el 1983 combinarà l’exercici de la professió d’arquitecte amb l’ensenyament, els treballs de recerca sobre metodologia projectual i l’activitat de pintor.

Aquest mateix any és convidat pel govern italià a la Regió Vèneta i el Friuli, en un viatge d’estudis sobre el treball cooperatiu que li dóna l’oportunitat d’aproximar-se a l’obra d’alguns dels millors artistes locals del moment: Peter Scremin, Giorgio Scarato, Boris Brollo i Francesco Faccio entre d’altres.

L’interès que li desperta el pensament i la metodologia de treball d’aquests venecians, fa que proposi un seminari conjunt, per aplegar i contrastar idees, amb un grup de pintors catalans entre els que s’hi troben Pep Camps, Joan Descarga, Joan Rom i Francesc Viladot.

Aquestes trobades culminen amb la presentació de la mostra titulada “Pintors de la Barcelona Artificial” a la biennal d’art de Venècia del 1986, en la que, conjuntament amb el poeta i pintor venecià Boris Brollo, actua de comissari.

A arrel d’aquest esdeveniment, intensifica la seva activitat de recerca pictòrica i l’estudi de la teoria del color en la representació plana, i ho alterna amb la feina d’arquitecte i amb viatges d’estudi a Nova York, París i Milà.

El 1995 s’instal·la al seu taller a l’ Alt Empordà, on actualment resideix, exerceix la seva activitat professional i treballa en l’estudi del color i del paisatge.